Crec que ja m'he decidit, faré reformes. Canviaré l'entradeta, pintaré les parets i disposaré els mobles de forma diferent. Vull trobar aquella pau i harmonia que faci de la nostra llar un lloc més amable. Potser també compraré algun nou element decoratiu que li doni personalitat i per sobre de tot que en la nostra casa hi hagi un ambient de conversa distès i divertit. Per tant si trobeu ,en breu, nous colors i nous tipus de lletra al blog no us haureu equivocat, serà que ja he aconseguit canviar-li l'aspecte. Per altra banda tinc un tema entre mans que hem porta molts dubtes. El blog ha entrat en la llopasfera, que és una espècie de resum de tots els blogs calellencs. El que voldria és que em donèssiu la vostra opinió de si dono conformitat a seguir a la llopasfera o declino la invitació. D'una banda penso que ens veurà una mica més de gent i això no ha de suposar cap problema, i per l'altre costat no sé si ens sentirem una mica més incomodes al tenir més difusió.
Doneu-me un tros de fusta per cremar o la prendré d'on pugui, com ahir, com si no n'hi hagués d'altra. Jo he sigut com vosaltres. No vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor. Que amb una taula vella sigui ric. Pels carrers i les places aniré de casa en casa per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan.
Tot i que jo no he sigut gaire de fogueres i petards, cada any quan s'acosta la revetlla, intento escoltar aquesta cançó que em fa creure en la màgia d'una nit especial, i aquest any la vull compartir amb tots vosaltres. Felicitats a tots els Joans, Joanes i altres derivats.
Després d'haver planificat l'hivern d'una forma escrupulosa, no deixant cap detall a l'atzar. Després d'haver-me passat hores i més hores al gimnàs. Després de seguir un règim que em feia posar de mala llet cada vegada que em sentava a taula i veia tota la misèria que havia d'ingerir. Després d'intentar seguir corrent a en Vadó i en Guantxo per aquestes muntanyes de Déu. Després de fer la meva sessió habitual d'abdominals cada matí. Després d'haver-me fets uns petits retocs quirurgics. Després d'haver consumit Biomanan, Sveltesse, Carnitina, Lecitina i Espirulina. Després d'haver seguit dues dietes, perquè amb una em quedava amb gana. Després d'haver consultat a totes hores a la meva dietista. Després de tot això, ja tinc el cos perfecte que tot home i tota dona desitjen. Al meu cos hi tinc músculs que no estaven ni estudiats, tinc uns biceps, triceps, quadriceps i més coses super-definits, tinc un toblerone marcat a la panxa, en definitiva soc un Palomo. Ja fa dies que em vaig comprar el meu tanga de tigre per fer ostentació del meu bell cos a la platja, i que tots els amics i coneguts em pogueu felicitar per la meva envejable silueta, però de tant esperar i degut als nervis del debut, ja fa alguns dies que m'he descontrolat i torno a beure cervesa, menjar pizzes i fer menys exercici, i... Es que no ha d'arribar mai aquest putu estiu.
Per manca d'idees amb les que alimentar aquest blog, avui encetem una nova secció de la que espero que tingui una periodicitat regular.
Aquesta secció consistirà en l'analisi d'una obra musical popular, que per alguna raó no especificada , no ens hem parat mai a descobrir tot el missatge que l'autor ens volia transmetre, i amb aquest analisi i un posterior comentari de text poguem esbrinar tota l'essència que s'hi amaga dins.
I avui per començar una de les cançons més mítiques del panorama musical mundial: El jardin prohibido. i diu així:
Esta tarde estoy triste y tengo que decirte
que tu mejor amiga ha estado entre mis brazos.
Sus ojos me llamaban pidiendo mis caricias,
su cuerpo me rogaba que le diera vida.
Aqui a la primera estrofa en Sandro Giacobbe, expressa la seva tristesa i penediment davant uns fets que han passat fa poca estona, i és que ell, dèbil com és, s'ha liat amb la millor amiga de la seva nòvia. I d'entrada tots diriem, lleig fer-s'ho amb la millor amiga, però crec que és millor compartir les coses amb les amigues que no amb desconegudes. Per altra banda en Sandro al veure els ulls que li demanaven caricies i el cos que li pregava vida, va fer un acte solidari i m'atreviria a dir que amb molt sacrifici se la va beneficiar.
Comí del fruto prohibido dejando el vestido
colgando de nuestra inconsciencia.
Mi cuerpo fue gozo durante un minuto,
mi mente lloraba tu ausencia.
No lo volveré a hacer más, no lo volveré a hacer más.
En aquesta estrofa, ja ens comença a donar detalls de com va anar el tema, i ell per fer contenta a l'amiga de la seva xicota i de rebot a la seva xicota , va plorar, va menjar el fruit prohibit i es va penedir. Tot a canvi de què?, d'un trist minut de plaer. Una gran mostra de generositat davant les persones necessitades.
Pués mi alma volaba a tu lado
y mis ojos decian cansados que eras tú, que eras tú
Que siempre seras tú.
Lo siento mucho la vida es asi
no la he inventado yo.
Una de les parts més importants del tema, en Sandro li demostra que mentre feia la còpula amb l'amiga, ell realment estava amb ella, i no s'ha de sentir enganyada, doncs en ment i ànima l'estava estimant a ella. Tot això per culminar amb la gran frase de que la vida és així i ell no hi té cap culpa.
Siempre que me ha mirado a los ojos y cogido por mano
yo me he dejado llevar por mi cuerpo
y me he comportado como un ser humano
Lo siento mucho la vida es así
no la he inventado yo.
Aquí insisteix del sacrifici que ha hagut de fer, doncs sense ganes s'ha hagut de deixar anar, per arribar a fer coses que de ben segur no li venien de gust, inclús s'ha hagut de comportar com una persona perquè la vida és així.
Sus besos no me permitieron decir tu nombre, y el suyo si
por eso cuando la abrazaba me acordé de ti.
I per acabar ens explica l'assetjament que ha patit, doncs quan volia dir el nom de la seva xicota, no podia doncs l'amiga el petonejava, en canvi quan deia el nom de l'amiga aquesta el deixava de morrejar per sentir el seu nom en boca del seu amant. No obstant quan l'abraçava, en Sandro tenia un bell record de la seva promesa.
A partir d'aquí l'autor ens repeteix estrofes per fer-nos veure el mal rato que ha passat amb aquesta bitxa, i la meva conclusió és que jo d'ell aniria ara mateix als mossos d'esquadra i presentaria una denúncia a l'amiga de la seva xicota per assetjament i a la seva xicota per complice.
L'altre dia tot parlant amb una clienta d'aquest blog, em va comentar que quan el visitava, hi sortia tot de publicitat i fins i tot l'himne del Madrid.
No cal dir que em vaig quedar perplexe i preocupat, doncs desconeixia totalment el tema i des d'aquell moment vaig intentar posar fil a l'agulla per intentar no ferir la sensibilitat dels meus clients, que encara que siguin pocs, son molt fidels i no es mereixen una vexació com aquesta.
De rebot avui tot visitant un blog del tot recomanable, el d'en Zincpiritione, ha explicat el seu propi cas que és molt similar al meu. Al seu blog explica que ell ha detectat d'on prové esmentat himne, vé de Motigo una empresa que fa les estadístiques de la pàgina.
També explica que si navegues amb Firefox o tens els pop-ups bloquejats, no te n'adones perquè fa de segurata i no deixa passar a segons qui.
En Zinc ja ha aconseguit, via amenaces, que la publicitat que introdueix Motigo sigui més addient als seus visitants i és en aquest punt on em trobo jo. Ara és el moment d'intentar (no sé com), que la publicitat que posin no sigui ofensiva ni de mal gust per tots vosaltres, ja que qui té un client té un amic i qui té un amic té un tresor.
