En aquell temps, uns quants pel·legrins anàven a venerar pels volts de Tots Sants a la seva Verge. En perfecta harmonia pujaven feliços i joiosos a Muntanya Santa, gràcies a la gran coordinació de l'apòstol Pertegas, que era seguit per una bona colla de deixebles.
Però un any els reuní i els digué:
- Oh deixebles meus que sempre m'heu seguit amb correcció, que heu anat a les matines i a sentir el virolai i fins i tot als vespres, escampeu la vostra alegria per estar tant a prop de la nostra Verge de Montserrat, feu les vostres ofrenes i prediqueu-ho amb joia a tot hora per tota la muntanya.
Els deixebles van córrer a complir tan sàvies paraules i portaren ciris, flors i per demostrar la seva felicitat, alguna ampolla de whisky i unes cartes de póker. Fruit d'aquest goig, a altes hores entonaven bells càntics populars per tots els racons del lloc sagrat. Fins i tot hi havia una colla que portaren ous, moltes dotzenes d'ous, per fer ofrena a la patrona, i tot que aquesta colla era anomenada la del bàsquet, l'emoció i nervis que tenien per portar els seus presents a la verge no els permeté fer-ho amb destresa que se'ls suposava i els ous quedaren escampats per cel·les, la plaça i el cap d'algun pel·legrí que per allí voltava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada