Per una petició a la carta d'en Boies us dedico aquest post a tots els afortunats que no vàreu fer pont el divendres. I és que mai sabreu valorar la sort que teniu.
Primer de tot cal ser conscient del que costa tornar a arrancar després de quatre dies de festa, només cal veure que m'ha costat un dia i mig posar-me a escriure aquest post. Ahir mentre tots vosaltres anàveu feliços a la feina, els de la meva espècie, tornavem cap cots i deprimits a incorporar-nos als nostres llocs de treball, sense recordar on carai teniem les coses que haviem deixat a mitges el dimecres i sense ganes de res.
En segon lloc cal tenir present que el treball dignifica, i els del pont, aquests últims dies no som gaire dignes, i comparant-nos a vosaltres, veig que hi ha uns ciutadans de primera i uns altres de segona. Els de primera, feliços per la gran labor realitzada en una jornada tan feixuga i nosaltres, els de segona, avergonyits per passar tanta estona sense fotre res.
I per acabar donar-vos a tots les gràcies perquè vosaltres heu fet possible que el país no s'aturi i que cada gota de suor llençada el divendres ha aconseguit que aquesta nostra terra sigui cada dia més gran.
2 comentaris:
Gracies per la solidaritat amb els "ponteros", aixo ens dona força per el proper pont seguir treballant amb la mateixa intensitat i entrega. LLegint les teves frases veiem que fer pont no es tant bo i divertit com hom pensa. Ara ,ens sap greu haver tingut la sort de treballar. Ho sentim.
Si , si, però sabeu que us dic: Que si no haguéssim fet pont , no hauríem pogut marxar, llavors no hauríem anat a Tenerife, llavors no ens hauríem pogut estirar al sol tot el dia, llavors no ens hauríem cremat , llavors ara no ens pelaríem, llavors ara no rascaríem, teniu raó : Hauria sigut molt millor treballar ¡!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada