En aquells dies, el mestre va treure tots els seus deixebles d'excursió per una bonica vila de la costa catalana, i els deixebles pogueren veure tota la gent que s'hi amuntegava. I al veure homes i dones amb poca roba, es posaren molt contents al veure aquelles formes tan voluptuoses. I com que tenien calor, el més trassut de tots els hi transformà la túnica de sac que portaven, en bonics tangues que deixaven al descobert els seus cossos més aviat escanyolits.
El mestre en veure-ho els manà que es tapèssin, i així ho van fer. Van entrar en fila a una botiga de Pakis i van agafar uns draps que penjaven de color rojigualdo amb un toro pintat al mig, mentre reien de la patxoca que feien. El Paki al veure-ho va agafar el seu garrot i va dir "sinco euro", i el mestre, sempre a l'aguait, va dir : Oh Pakis egoista, deixa que qui té fred es vesteixi, que qui va descalç es calci. I tot seguit va agafar unes xancletes, una samarreta "roja" i fugí corrents.
I aquella nit en sentir petards i xerinola pel carrer, es posaren molt contents i també cridàren i féren gresca com ho estava fent molta gent. I a mitja nit el mestre els reuní i els digué:
Avui heu vist com ho vaig fer per multiplicar els pans i els peixos, doncs quan hom pensa que en queden pocs, només cal buscar bé o donar un motiu per demostrar que on crèiem que n'hi ha un, en realitat n'hi ha mil.
I els deixebles el miràren amb els ulls vidriosos, no sé si perquè no havien entès la parabola, o pels tres litres de sangria que s'havia begut cada un.
3 comentaris:
M'agraden aquests contes que espliques! Ja tens raó ja, miravem per la nostra gran tribuna del carrer Església i en sortien de totes bandes, es multiplicaven amb una facilitat...........
El pitjor de tot és que sembla que a la platja se'ns ha colat un d'aquets, però no patiu, jo el vaig induir i jo ho arreglaré, deixeu-me anar provant a la rentadora el que no s'ha de fer per que la roba quedi impecable !!!!
No se, no se, que el "torito" és molt bravo!!!!!
Publica un comentari a l'entrada