Oh happy day!!!

He mirat el calendari i he vist que era divendres i fi de mes . Aquesta concidència uns anys enrera i fins l'any passat, m'hagués provocat un trauma de nassos i segur que tota la setmana hagués estat difícil, per dir-ho d'alguna manera.
Però ara és diferent gràcies a una serie d'amics que amb fets i paraules em van ajudar a sortir d'aquell pou on m'havia ficat. Gràcies per tot.
Avui és divendres 29 de febrer del 2008 , i un cop fet el traspàs d'empresari a assalariat, miro al meu voltant i veig que fa un dia preciós de primavera, que la gent somriu, que la vida és bella i que en tocaré de calents.
Sempre m'ha agradat aquesta expressió: tocar-ne de calents, doncs tocar o que et toquin sempre està bé si el que toques o qui et toca està calent, per tant disfrutem del dia i toqueu tot el que trobeu calent ( i si em trobeu pel carrer, toqueu-me ben tocat).

I ara Castanyet.

Ja tenim una nova proposta sobre la taula, una nova sortida per descobrir a fons la comarca de La Selva amb els seus monuments, els seus paratges naturals, els seus boscos, la seva gastronomia, la seva història, i visitar racons del nostre país que no podem deixar de conèixer (basicament Ca la Fulgensia).
La Judit en missió urgent i humanitària, s'ha posat en contacte amb el rector del Poble Nou (gran mossèn i millor persona) i ha aconseguit valuosa informació sobre el funcionament de la casa de Castanyet. Aquest col.lectiu que regenta la casa, lluny de tancar-se al passat, s'ha posat en mans de les noves tecnologies i ens ofereix una plana web per tenir tota l'informació sobre els caps de setmana disponibles de la casa. A la web també hi trobareu espais de lectura obligada, on podeu rentar els vostres pecats i reflexionar sobre aquesta nostra societat tan desestructurada. L'adreça de la web és:
http://www.telefonica.net/web2/parroquiapoblenou/
Però a partir d'aqui ve el més difícil, trobar un dia que a tots ens vagi bé, doncs la casa ja te molts caps de setmana ocupats. Per aquest motiu a la dreta trobareu una petita enquesta per saber quins dies us agraden més i també estaria bé saber si algun dia teniu impediments.

... i en Vadó també.

Avui és un dia de joia per la nostra comunitat, el nostre Salvador també en fa 41, i no és un aniversari com els altres, sinó que aquest noi a l'entrar als quaranta, va pensar que ja n'hi havia prou de portar una vida tan desordenada i va agafar els bons hàbits que qualsevol èsser humà adult ha de tenir.
Molt ens ha fet patir aquesta ovella desgarriada que teniem, moltes hores de tertulies per fer tornar al fill pròdig (arrepentit, es clar) al camí correcte. Moltes nits d'insomni hem passat, pensant si estaria bé, doncs la nit és molt perillosa i hi ha moltes donotes que et poden amargar l'existència.
Però un dia Déu ens escoltà, i va enviar un àngel que es diu Marta i va enviar una boia, i l'amor va fer la resta.
I quan els veig amb aquests ulls brillants, amb aquesta il.lusió de jovenets, amb aquest somriure sempre als llavis penso....PER MOLTS ANYS.

Analisi electoral

Després de les eleccions a la salsa d'en Tassu, he cregut oportú fer una analisi seriosa i documentada dels resultats, per això m'he disfressat de Carles Francino i em disposo a valorar el que els electors ens han volgut transmetre.
Per començar direm que van votar 6 persones sobre un cens de 16 persones majors d'edat, això suposa un 26,67% de l'electorat amb dret a vot. És la participació més baixa de les eleccions a salsa de calçot, baixant un 5,4% de l'última vegada que hi va haver eleccions. Els nostres analistes valoren aquest fet com a molt preocupant i detecten un cert cansament de la massa social.
Els grans guanyadors amb un 83% dels vots han sigut els partidaris del SI, partien a les enquestes d'un forquilla que anava 3 punts per sota del que realment va ser. No hi ha dubte que la incorporació de l'Albert Pumarola al partit s'ha traduit en un ampli suport cap a la candidatura.
Els partidaris del NO es van quedar en un 17%, en els seus comunicats diuen que poden ser decisius i agraeixen el suport que han rebut. Pensen fer una oposició constructiva i aportar a la següent calçotada noves idees i una manera de fer diferent, més progressista i proposar un canvi al model que porta tans anys al govern.
Els que considerem els grans perdedors del sufragi ha sigut els centristes, que optaven pel MIG MIG, que amb 0 vots, s'han quedat amb un 0% de percentatge. No obstant els seus liders consideren que l'abstenció els ha fet molt mal, i que els ha perjudicat el fet de convocar els comicis un dissabte al mes de febrer, s'haurà de valorar en futures convocatòries.
I per últim el nou grup que optava perquè la salsa seria tòxica, un grup jove que valora molt positivament l'experiència i que pensa que en properes eleccions ja pot optar a tenir representació dins la salsa.

Les fotos (...si Déu vol)

A la vida sempre s'ha dit que les coses difícils son les que més valorem, i quan alguna cosa es resisteix i som perseverants fins aconseguir la nostra fita, ens posem molt contents d'haver vençut les adversitats.
Ahir vaig anar a dormir molt cofoi pensant que ja dominava la gestió de fotos, però uns comentaris de "jo" i "boies calçoteres" em van fer adonar de les meves limitacions. Quan vaig rebre els primers comentaris vaig pensar que no tothom es pot considerar un Bill Gates com jo i això de clickar sobre una foto porta la seva dificultat, però davant l'insistència dels missatges vaig reconsiderar els meus pensaments i vaig buscar on m'havia equivocat.
No ha sigut fàcil, he passat una llarga travessia pel desert sense beure ni menjar per trobar què havia fet malament, però ara m'atreveixo, així en veu fluixeta, a dir que potser, em penso, que si tot va bé, i si Déu vol, i si res no falla, i si la sort ens acompanya, i si toco fusta, que ja podeu mirar les fotos.
I si no va bé us conformeu en mirar la foto de la Cèlia i la dels calçots.

Per fi les fotos

Després d'una llarga travessia de fracassos i desenganys, he aconseguit que pugueu veure les fotos. M'ha costat esforç i temps, molt de temps, però tinc la sort de tenir-ne i amb perseverància he pogut col.locar les imatges a aquesta finestra del lateral que es diu flickr. Si clickeu a sobre podreu gaudir de les fotos del dissabte. Ja us avanço que no son de gaire qualitat però si sou lletjos jo no en tinc cap culpa. En canvi les fotos de nens i de les dones han quedat precioses, perquè un bon fotògraf amb atractius models fan la combinació perfecte.

A quina hora quedem.

Estava intentant confeccionar el programa de dissabte, i m'ha sorgit el primer dubte, doncs no recordo a quina hora es va fer la convocatòria per marxar al teiatru.
No tinc clar si vam quedar a les 7.30 del matí a la parada del Xoi, o bé a les 10.00 a la xurreria BIX, o a les 11.30 a la oficina de Turisme, o a les 13.00 a la pista de bàsquet, o a les 16.30 al Mercadona, o a les 18.00 al Parkinsol, o a les 19.30 al Frankfurt Angelines, o a les 20.30 a la sortida de l'autopista, o a les 21.30 al Rierany dels Frares, o a les 23.00 al carrer Esglèsia.
Tampoc em va quedar clar si haviem de venir sopats, berenats o dinats o si haviem de sopar abans o després del teatre o si haviem de sopar a Calella o Barcelona o si no haviem de sopar.

Depressió post-calçot

Avui és un dia d'aquells difícils de passar, en els quals no tens cap objectiu i només vius de recordar un passat recent.
Un passat magnífic, on es recorda tota la jornada desde l'encesa del foc, l'excel.lent assortit d'amanides, la fantàstica preparació dels calçots, la sublim salsa romesco, l'exquisit xai d'en Mateu Vives, amb la seva particular preparació de les botifarres, el bon vi en les seves dues varietats, els postres, el cafè, la sobretaula...
I clar que m'entristeixo quan penso que fins l'any que bé no podrem gaudir d'una altra calçotada d'aquest nivell, per això buscaré antidepressius per soportar tan llarg periode de temps.

És avui quan ho faré

És avui quan ho faré,
per primer cop
perquè un dia és un dia
o ara o mai.
Quan tingui necessitat,
és llei de vida,
i també el cos m'ho demana
què carai.....

Si ja ha arribat el dia, avui ens estrenem com a organitzadors de la primera calçotada popular. No us deixeu res, veniu puntuals, porteu bon rotllo i ganes de treballar, jugar i disfrutar, i gana molta gana.

En Tomas Molina ho ha arreglat

Després de molt patiment degut a les amenaces d'una potent depressió instal.lada al golf de Cadis, que podia provocar un gran temporal de pluja, vent i neu ( a la muntanya o a la figa d'alguna ), en Tomas Molina sempre atent a la petició dels seus fidels, ha aconseguit desviar les isobares cap a Turquia i ha enviat les tempestes cap a aquelles terres.
I és que el nostre Tomàs mai té un no com a resposta, per això quan el vaig trucar dient-li que aquest dissabte seria la calçotada, va dir que ho tenia molt complicat, però que treballaria en el tema i faria tot el que estigués en la seva mà.
I molt amatent ahir a la nit, quan va donar la previsió del temps per dissabte, amb un somriure als llavis, va anunciar que dissabte faria sol a la costa central amb una lleugera brisa de sud i temperatures agradables. I se'l veia satisfet per la feina feta, doncs moure isobares no es moc de pav.

Tasques per tothom

Ahir en una reunió de gabinet de crisi, la comissió va decidir què ha de portar cada familia a la calçotada.
Després de moltes hores, d'intentar fer un menú equilibrat, de sumar les proteines i hidrats de carboni necessaris pels que a la tarda han d'anar a jugar a bàsquet, de comptar totes les vitamines que necessiten els nostres júniors per afavorir el seu creixement, de calcular la dosi exacta de minerals, fibra, calci, potasi, ferro, fòsfor, sodi,etc, per seguir gaudint del nostre inmillorable aspecte, vam decidir:

Que la familia FER-MAR portaria una amanida
Que la familia DAN-GOM portaria una amanida
Que la familia MAS-CLAR portaria una amanida
Que la familia GUAN-CUS portaria una amanida
Que la familia TAS-CAST portaria la salsa de calçots
Que la familia LLOR-ROM portaria postres
Que la familia POLT-ANG portaria bunyols (15 o 20 kilos)
Que la familia PED-PUI posaria la infraestuctura

També es va quedar que quedariem a les 12.30h., a l'aparcament del Toyca per anar al lloc de la cel.lebració.

Doncs apreciats calçotaires ja sabeu que us toca.

Avís important als calçotaires.

Avui a les vuit hem quedat per anar a comprar tot el material indispensable per gaudir d'una bona calçotada.
Tothom qui pugui venir haurà de presentar-se a la porta del Consum a les 20.00 hores en primera convocatòria i a les 20.01 en segona convocatòria.
Abstenir-se de venir els que hagin d'anar a cantar a Milà, els que tinguin el cul brut (per falta de temps per rentar-se'l), els que hagin d'anar a buscar familiars amb post-operatori, els que a aquesta hora estiguin canviant bolquers, fent banyeres o posant pijames.
La Marta i en Vadó, molt gustosament, ens proporcionaran una llista en format excel de tots els queviures que ens són necessaris, però m'avisen que accepten suggeriments de tota mena.
Caldria que algú ens informés de com van les inscripcions per fer un càlcul del que necessitem. Moltes gràcies

En Miki n'ha fet 41

Si nois i noies, sembla que només faci mig any que vam cel.lebrar els 40 anys d'en Miki, i guaita, ja n'ha fet 41. Com passa el temps quan s'està liat canviant bolquers del petit Elliot, per molts anys a tots dos.

Per altra banda,estic feliç perquè ja veig tímids moviments al si de la comissió, perquè anar a muntanya sense una bona logística és una temeritat.

Ei que falten cinc dies!!!!!

I encara no sabem quan quedarem, quants serem, què menjarem, què beurem, qui anirà a comprar, qui farà la salsa, qui farà el foc, què cantarem, qui portarà cordes, qui portarà pilotes, qui portarà galledes, qui portarà pales, quin temps farà, quin camí hem de seguir, qui portarà les graelles, qui portarà els calçots, qui portarà la carn, qui portarà els postres, qui portarà el cafè, qui portarà els xupitos, qui explicarà acudits, qui riura els acudits, qui...pots dir-m'ho tú?.