Depressió post-calçot

Avui és un dia d'aquells difícils de passar, en els quals no tens cap objectiu i només vius de recordar un passat recent.
Un passat magnífic, on es recorda tota la jornada desde l'encesa del foc, l'excel.lent assortit d'amanides, la fantàstica preparació dels calçots, la sublim salsa romesco, l'exquisit xai d'en Mateu Vives, amb la seva particular preparació de les botifarres, el bon vi en les seves dues varietats, els postres, el cafè, la sobretaula...
I clar que m'entristeixo quan penso que fins l'any que bé no podrem gaudir d'una altra calçotada d'aquest nivell, per això buscaré antidepressius per soportar tan llarg periode de temps.